El único fruto del amor es la banana.

Aconsellat per la meva professora de suec avui he provat sort a les parades de fruita de Hötorget. Ho ha aconsellat a tota la classe aprofitant que parlàvem de verdures, no és que tinguem una relació preferencial o que mantinguem un affaire, per si de cas algú malpensava. Es tracta d’una plaça cèntrica passada la zona més comercial de la ciutat i tot just entrant al barri d’Östermalm. És curiós que en aquest punt convisquin dos rituals socials tan diferents: anar a mercat i assistir a l’Orquestra Filarmònica Reial d’Estocolm allotjada dins el Konserthuset, l’elegant sala de concerts d’Estocolm. A Barcelona la Boqueria i el Liceu també es troben l’un a prop de l’altre, però aquí es donen la cara literalment. Cal dir que les parades de Hötorget no son ni la meitat de les que un es troba a la Boqueria, ni el seu gènere fa la mateixa pinta; en definitiva no té el color, ni les olors ni l’encant del millor mercat de Barcelona.

Centrem-nos. Com ja he dit hi he anat no per satisfer els meus gustos musicals més aburgesats si no per comprar tres plàtans i un parell de pomes, perquè anava curt de fruita. No ho tenia gaire premeditat, simplement he aprofitat que aquesta tarda tenia coses a fer per la zona i que, pel que m’havien comentat, era bona hora. Les parades tanquen a les sis de la tarda i si un s’hi apropa a partir de dos quarts els venedors comencen a rebaixar preus per treure’s gènere de sobre i recollir ràpid. Cap a aquesta hora és quan m´hi he deixat caure, i efectivament venedors amb aspecte i accent de l’Orient Mitjà anaven cridant el que dedueixo que eren ofertes de rebaixes. Deurien estar cridant la versió sueca del ”meee loooo quitan de las manos” o ”venga guapa, que sale muy bien hoy la coliflor!” o el repetit ”mira reina, que te’n regalo una!”. Val, d’acord, la meva mare ara em diria que de que estic parlant si faig la compra cada cop que hi ha un eclipse lunar, però aquestes exclamacions formen part del folklore català més elemental. Tot i així a mi m’han calat ràpid l’aspecte de guiri (menyspreant les meves nocions de suec) i es limitaven a repetir-me ”half price, half price!” assenyalant-me plàtans, maduixes i altres fruites amb les que Nostre Senyor ens proveeix cada dia. Al final he comprat plàtans i pomes que anaven a euro al kilo i el dependent m’ha obsequiat amb un parell de mandarines. Els obsequis a mercat mai m’han inspirat gaire confiança, però aquell home era simpàtic i un ha d’assumir el seu rol de passerell quan compra fruita fora del super per primer cop a Estocolm. ”Thank you my friend” .”Tack”.

Espero que aquestes paraules us hagin fet entrar gana i que gaudiu d’un bon sopar mentre el Barça conquereix Londres, i una última consigna per una peça de fruita molt sucosa que avui ha madurat una mica més: que bufis fort i les apaguis.