Aquesta setmana un estrany fenomen ha alterat la tranquil.litat i l’harmonia de qui habita al 26 de Björnkullaringen. Un exèrcit combinat i coordinat de màquines i personal administratiu (encara que no ho sembli, diuen els entesos que són coses diferents) s’ ha sublevat en contra de la figura del jove Palmera Klein.
El primer succés paranormal va ser l’aparició sobtada, i des del buit d’una agenda que no es porta al dia, d’una entrega sobre el paper dels Germans Musulmans al règim autoritari Egipci. Aquest primer cop fou superat amb una ràpida resposta: una provisió de diversos llibres de politòlegs que es dediquen a disseccionar règims autoritaris a l’Orient Mitjà. Un matí de dilluns productiu va culminar un efectiu moviment geoestratègic de l’exercit palmerenc. Però després d’un acomodament crepuscular al sofà de casa les forces enemigues van atacar de nou. Els rebels van perpetrar al camp base de la resistència palmeriana, a la seva pròpia habitació, apoderant-se de la voluntat del que fins llavors havia estat una màquina fidel: el seu ordinador s’havia desconfigurat! Les bases documentals de les forces resistents havien estat destruides. L’artilleria rebels, com queda reflectit en aquestes línies, cada cop era més devastadora. Tanta agressivitat inesperada va obligar al jove ferit de guerra a exiliar-se provisionalment per dissenyar una estratègia que li permetés recuperar terreny, en un matí de dimarts boirós i sòrdid. Mentre ordia un intel.ligent contraatac, un caixer automàtic de les forces repressives enemigues li havia seguit la pista i quan el jove soldat va voler extreure unes poques corones per recuperar forces amb un cafè la màquina enemiga li va donar bitllets enormes, convidant-lo a dilapidar el fons de la resistència. Feixistes! Però tot i la miserable i constant pressió, el nostre combatent va protegir la seva cartera de mirades enemigues, pispes invasors i oportunistes immorals. Les legítimes forces palmerenques guanyaven temps i planificaven amb precisió, però un últim contratemps encara havia d’arribar. Assalt brutal d’incompetència burocràtica. Un no pot fer suec dos perquè ho hauria d’haver demanat amb temps, encara que només siguin quatre gats a classe, si cal la professora farà un monòleg abans d’alterar cap tràmit sagrat. Salvatges incomprensius! El que podria haver estat la carnisseria final per un atac sorpresa d’incompetència va acabar sent esquivat gràcies a un àgil moviment del, llavors ja ascendit, Comandant Palmera Klein: plantar-se a classe per la cara. La professora va resulta ser un aliada infiltrada en les forces enemigues, i de la forma més clandestina i amb els nervis de qui comet la més gran de les traicions va deixar seure el Comandant entre la resta dels presents.
I un cop conquerit l’àmbit docent amb el fronts suecs i egipcis recuperats a les forces enemigues, la victòria final ha quedat encarrilada. Els fons del Comandant han tornat al banc, que si fos per ell seria jutjat per sublevació militar i, perquè no, per escanyapobres. Un govern legítim i harmònic es torna a apoderar de la situació al 26 de Björnkullaringen, i el Comandant abandona el càrrec per qüestions de salut i per conviccions pacifistes.
Enlloc d’aquest tràgic relat bèl.lic amb final feliς un hagués volgut escriure sobre la reforma del sistema sanitari als Estats Units, sobre com es manifesten els primers símptomes de la primavera a Escandinàvia o argumentar perquè Messi és i serà millor que Maradona, però les circumstàncies ho han impedit. Abordaré un d'aquests temes aviat, paraula d’en Màrius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada