Prostíbul bordell

A Oceà mar Alessandro Baricco relata una història on diferents individus conviuen entre ells i amb el mar, sobretot i inevitablement amb la immensitat blava, ja que la història en qüestió (al meu entendre) equipara el mar a la vida; el mar és el misteriós fenomen que despulla l’ésser humà de qualsevol aparença o aprenentatge, el context on els instints desfilen nuus sense que un ho vulgui ni ho pugui evitar. Tot amb un llenguatge molt poètic i amb un estil molt juganer, a vegades en excés o de forma carregant si se’m permet l’atreviment. Com que vaig acabar de llegir aquest llibre fa només unes setmanes i la meva ridícula memòria encara el manté en procés de digestió, no puc evitar fer un paral.lelisme entre el rerefons filosòfic de Barrico i la realitat que m’envolta. Prostíbul bordell és com es podria titular una trama inspirada en el llibre citat però ambientada en les afores d’Estocolm, concretament en dues residències germanes d’estudiants Erasmus: Björnkulla i Riksten.

Quan vaig arribar a Suècia ho vaig fer amb una nova fornada d’estudiants, sumant-nos a aquells que ja estaven curtits de l’experiència del primer semestre i que havien decidit no tornar a casa fins el més de juny. Durant les primeres setmanes el mite de la vida dels Erasmus i de l’agitada vida sexual que se’ls atribuïa em va semblar una exageració. El lleure nocturn no em va decepcionar, des d’un primer moment tothom va saber aprofitar la flexibilitat universitària per deixar-se veure assíduament en la nit d’Estocolm i la seva perifèria. El Systembolaget (les botigues de l’estat que monopolitzen la venda d’alcohol)va ser el nostre primer contacte institucional amb Suècia, i tant en col.ectiu (en festes temàtiques o en celebracions vàries) com desperdigats (en escapades en pétit comité en funció dels gustos)ens vam habituar a sortir per la ciutat. Però el conegut com a Orgasmus no era més que el relat de les malifetes dels del primer semestre, batalletes d’antics herois repatriats, episodis tòrrids amb protagonistes desconeguts. El sexe estranger a Estocolm vivia del record. Tampoc podem parlar de que em trobés reclutat en un convent a la meva arribada, de seguida van quedar assenyalats uns quants promiscus, alguna parella ensucrada i exemplars als qui se’ls atribuïa un passat agitat i un futur malintencionat. De fet, tot i la calma inicial, de malintencionats se n’endevinaven uns quants, si no una gran majoria.

Efectivament, i potser perquè aquest període inicial de contenció dels instints s’havia allargat massa, la cosa ha acabat petant i ben fort. On hi havia calma ha arribat la tempesta. Aquells que semblaven haver vingut per estudiar víkings, Estats del Benestar o el comportament del cérvol escandinau en hiverns adversos; cadascun dels qui aparentava buscar els diferents escenaris de la trilogia Millenium escampats per la capital sueca o contagiar-se de la passió per les mandonguilles, el salmó i els mobles de baix cost han acabat destapant una motivació superior a la resta o si més no molt destacada entre l’ordre de prioritats: fornicar. Cal dir que ha estat una explosió de grans dimensions però amb silenciador; la gent no es podia contenir més però ha aconseguit ser força discreta, només queda un rastre subtil en forma de rumors, potser equiperable a la cendra del volcà islandès que no es divisava en el cel d’Europa. Tot i així ja se sap que vivim en un mon globalitzat on l’accés a la informació està a l’abast de tothom, ve sigui llegint el diari per internet o bé espiant darrera de la columna d’una discoteca.

El més graciós de tot plegat, i per la fortuna d’aquest blog, és que sembla que m’he erigit com la figura el confident en aquest joc de passió carnal, resulta que tinc cara de bona persona i que sóc la sortida d’emergència d’algunes consciències. És un rol entretingut, a un li arriben històries que es podrien escenificar en un musical, però sóc força respectuós amb la confidencialitat i només puc riure o escandalitzar-me per dins.

Les jugades mestre, com no, són les infidelitats. En la distància abunden els qui no temen més els remordiments i canvien el compromís de la fidelitat pel de no passar una nit sense dormir calent. Parelles amb orígens en l’escola primària, gent que ja tenia l’aliança encarregada, projectes de família nombrosa, canells adornats amb nomeolvides, declaracions d’amor difoses a través de xarxes socials o fins i tot, i pels més atrevits, visites del Romeo o Julieta en qüestió…queden com una anècdota per alguns quan s’han habituat a l’ús de la llengua anglesa (i d’altres nacionalitats) en les aventures de la nit. Encara que no la necessitin, jo em dedico a pensar en les excuses que els poden rondar pel cap: que ha estat un hivern molt dur, que els mexicans es saluden així, que a Suècia et droguen molt amb la beguda, que tanta rossa em va marejar i no sabia on era,(…), però seguia pensant en tu, cari.