Gemstomes cracking 'cause we're just to strong.

Mr. Adam Green ha sortit a l'escenari amb moltes ganes de passar-s'ho bé i tot el públic ha gaudit d'ell. No caldria estendre's més en la crònica d'un concert de rock amb majúscules, però afegiré algunes línies per contextualitzar l'experiència viscuda fa només unes hores i així recrear-m'hi de nou.

Havent arribat amb temps per por de que la puntualitat sueca em deixés al carrer per culpa d'un aforament complert m'he trobat amb una cua molt modesta. Una vintena de persones esperaven l'opertura de portes per comprar l'entrada, que no es podia adquirir amb antelació. Tot i que faltaven més de quinze minuts per entrar i encara havien de tocar els artistes convidats no semblava que Estocolm tingués gaire ben considerat al mestre. Això si, entre els primers en fer cua era l'únic home; Adam Green no mourà masses però atrau a un grup gens menyspreable de fidels seguidores. Les primeres impressions, però, no han estat més que falses aparences. Podem dir que hem estat la meva acompanyant i jo els qui hem fet el panoli arribant després del rotet del berenar; la cua s'ha multiplicat a última hora (com si es tractés d'un partit al Camp Nou) i tots cap a dins contents. Com a curiositat puntualitzar que un cop a l'interior de la sala ens han ofert una magdalena, un detall poc adequat per l'ocasió però d'agrair.

El grup convidat, Jukebox the ghost, m'ha sorprès positivament. Es tracta d'una valoració purament subjectiva, mai sé de que em parlen quan llegeixo crítiques musicals i per tant no faré cap judici semblant. Simplement ens han fet ballar, tenien molt de ritme i cantaven bé, i el teclat m'ha semblat meravellós. Superats els preliminars (molt encertats) ha arribat l'hora del pocavergonya, el dandy, el descarat: Adam Green. L'entrada en escena ha estat digne d'estrella i s'ha entregat fins l'última cançó. Entre el repertori seleccionat de cara al (ara si) nombrós públic de la sala Strand d'Estocolm autèntiques perles com Gemstones, Emily, Jessica, Morning after midnight, We are not suposed to be lovers o la més potent i de comiat Baby's (Stockholm) gonna die tonight. Ha ballat compulsivament, ha saltat damunt del públic; ha acabat mig despullat, esgarrapat i acumulant litres de cervesa proporcionals a la suor que contínuament transpirava...tot sense que en cap moment desafinés la beu greu i elegant que el caracteritza. El proper dos de març aterra a la ciutat comtal, no us el perdeu.