Ahir, en un dels meus parèntesis a terres nòrdiques per no perdre el fil de l’actualitat allà on tinc les arrels, vaig saber que la majoria de cinemes de Catalunya es trobaven en plena jornada de vaga. El motiu de protesta era projecte de llei del cinema presentat pel govern i que pretén imposar una quota amb la qual la meitat de les pel·lícules s’emetin o bé doblades o bé subtitulades en català. Segons m’informava la meva font (la web d’un diari de gran tirada) formen part del gremi que va convocar la vaga 74 sales de les 175 que hi ha a Catalunya, que alhora suposen 525 pantalles d’un total de 795. Els exhibidors justifiquen la protesta pel seu convenciment de que les majors nord-americanes preferiran no estrenar les seves pel·lícules a Catalunya abans que haver-ho de fer en català una de cada dues vegades. Em sembla una reacció exagerada tenint en compte que per molt major que sigui una companyia dificilment voldrà rebutjar a part del pastís de 130 milions d’euros que els nostres cinemes van recaptar el 2009. La gent deixarà d’anar a veure una pel·lícula que l’interessi en cas de que s’estreni només doblada en català? No ho crec. Si estem acostumats a veure cinema doblat només és qüestió de temps que la gent s’habitui a sentir la interpretació dels actors a través d’una veu en català. Seria un obstacle si a la majoria de públic ja li és igual anar al cinema i no poder escoltar la veu del propi actor? Si algun propietari de cinema segueix atemorit i no ho veu així que m’expliqui perquè TV3 emet pel·lícules.
Ara bé, que la por sigui infundada no implica que la mesura sigui encertada. El cine pot ser un mitjà perquè el català no mori, però per damunt de tot ha de ser un mitjà d’expressió artístic, i el doblatge el desvirtua. Crec que és evident que canviarli la veu a un actor per la d’un doblador implica perdre gran part de la seva interpretació. Els detractors de la versió original subtitulada diran que la interpretació un se la perd quan ha de llegir subtítols, però amb la pràctica ho considero un mal menor. A Estocolm no he sentit cap queixa ni d'exhibidors ni d’espectadors, quan aquí tots els cinemes projecten en VOS. Si el que volem és promoure el català a les pantalles, invertim més en el cinema que es crea a casa nostra, que evidentment no l’haurem de doblar ni subtitular i tant el nostre art com la nostra llengua sortiran guanyant. Ah! Que potser això últim és més car que una simple quota de doblatge?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada