Go with the flow.

La manera com es comença el dia condiciona molt la forma del pas de les hores fins l’endemà. Llevar-se ben entrat el matí, trobar-se la porta del lavabo tancada perquè algú està fent les seves necessitats i optar fer fer el primer riu del dia a un pi del bosc és una predicció inequívoca d’un dia plàcid. Més enllà d’on orini quan em desperto, aquesta és la dinàmica que em puc permetre un cop acabats els cursos a la Södertörns Högskola. La calor diürna (a la nit refresca) dilata les hores i el sol no deixa d’irradiar llum durant tot el dia. La foscor mai arriba a ser absoluta i només s’imposa unes hores a la mitja nit intentant demostrar que canviem de dia.

Estocolm és astuta i també es deixa portar per la benevolència del clima. Els pamflets d’informació turística proposen al guiri tot un mes de festeig amb la ciutat amb multitud de pretextos: avui festa nacional, més endavant festival de Jazz a Skeppsholmen, un casament reial, el 25 la mítica celebració del dia de dia del mig de l’estiu, Midsommar (pel que em comenten inclús més festejat que el nostre Sant Joan), a més a més de l’oferta permanent de museus i diversitat de fonts de consumisme. A destacar que els desperts de l’ajuntament de la ciutat han aprofitat la cerimònia nupcial de la princesa Victòria per treure’s de la màniga la instauració de deu dies d’amor a Estocolm; LOVE Stockholm (gairebé a l’alçada del turístico-populisme d’Hereu) acabarà de fer més mediàtica aquesta cerimònia, un caprici reial que tot i així donarà el seu suc en corones.

I enmig d’aquest estat on les coses semblen surar per manca d’obligacions i per l’efecte de celebracions folclòriques amb complicitat atmosfèrica, arriben i marxen les últimes visites catalanes, segueix un degoteig d’acomiadaments internacionals. Ara em faig un propòsit per les setmanes que queden per davant: amb la ciutat vista des de tots els angles, els que quedem ens hem d’entregar a la natura escandinava que ens envolta. Sí, ha arribat l’hora de calçar-se les xiruques (encara que no n’hagi portat) i aventurar-se per boscos i llacs, intimar amb esquirols, cérvols i ants; en definitiva i com diria un amic alpinista de Lió: fer l’amor amb la natura. Sexe silvestre, potser més espiritual que carnal, però bastant més accessible i segur, no hi ha desnivells i un es pot oblidar de mesures anticonceptives. Només cal pensar en un jersei per quan refresqui de nit.