dimarts, 19 de gener del 2010

Su asiento en posición vertical

Un Renaul Espace verd ampolla gira Rosselló per baixar per la Rambla Catalunya. Les balles, els forats i les rates van desaparèixer unes setmanes abans, el barri el despedeix amb una imatge més que digna. Li ha ordenat al seu company de malifetes que cuidi de l’Eixample Esquerra durant el seu exili, alhora que l’ha encoratjat a combatre la seva obsessió amb l’alopècia i les intrigues de l’altre sexe amb la teràpia que fins ara havien compartit: les sessions de les deu al Floridablanca. Arrossega una pesant ressaca emocional resultat de l’acumulació excessiva de despedides, tot i que fins i tot les més dures li han deixat un record prodigiós. Ara veu per la finestra com van quedant enrere els carrers que tallen Balmes. La roba d’abric que duu i a la que tan poc està acostumat el fa sentir una mica més estrany. El mateix estaria pensant la seva guitarra Washburn si pogués, veient-se embutida com està en voltes de plàstic protector de bombolles. Li ve al cap la conversa amb la telefonista que el va atendre quan va voler preguntar a la Scandinavian Airlines en quines condicions viatjaria el seu instrument en cas de ser facturat. Ella molt amablement li va venir a dir que s’apanyés, que les condicions de vol de la companyia no entenien de sensibilitat musical. En penjar la informació rebuda l’havia deixat inquiet, per molt que aquella veu desconeguda li hagués resultat força sensual, però de seguida el va confortar pensar que la seva Washburn viatjaria de franc. La Gran Via ja l’expulsa de la ciutat, el Poble Sec li dona l’esquena. Després de tantes hores gastant neumàtics per aquells carrers empinats marxa havent-se de conformar amb portar una bicicleta o un trineu si busca experimentar qualsevol sensació de velocitat en els seguënts mesos. El record de la veu seca de l’examinadora li passa fugaçment pel cap: tenía prioridad, i gairebé amb la mateixa rapidesa un pensament respon: que es foti l’embrague pel cul. Finalment la T1 apareix majestuosa i posa punt i final al viatge. Últims adeus que són gairebé un tràmit, ja que han estat com una música de fons durant tot el trajecte des de casa seva. Controls de seguretat. Un policia l’atura. Uy, ha pitado y mucho, afirmació que suposa plena llibertat perquè li palpin bé el cos, sense excepcions. Sembla mentida el que li poden fer a un jove amb ganes de veure món en un aeroport, perquè després diguin que volar és el transport més segur. Després d’una breu espera hostesses nòrdiques li donen la benvinguda amb un sonriure molt ben treballat que per uns moments li arriba a semblar natural. Quina formació, com es nota que realment són d’un país avançat. No té ningú assegut al costat i disfruta mirant per la finestra durant els intervals de temps en que no dorm. En un moment determinat nota que l’avió perd l’horitzontalitat atravessant núvols espessos i decideix estar atent a l’aterratge. La seva primera imatge de Suècia és una postal en blanc i negre, una inmensa massa de neu tacada d’arbres pelats. Välkommen.

3 comentaris:

  1. Pablo! jajaja Lo del control de seguridad del aeropuerto muuy bueno!
    Estic contenta de que tot vagi tant be cosinot! Espero que te hayas llevado una cámara, o una webcam, o la cámara del móvil, o unos colores para dibujarte a ti mismo porque así te veremos bieng!
    Aprobecha el laaargo tiempo que tienes de NO-clase per veure món, nanu! Que cuando Irene y yo vengamos te vamos a taladrar! jeje
    Me alegro de que hagas taaantas amistades, como buena persona amistosa que eres y dotado de taaanta intelectualidad y dotes de la conversación...jajajaja
    En fin, tengo ganas de saber tus siguientes aventuras y que nos cuentes les farres que et pegues per allà...
    Un beso muy grande de la cosineta!

    ResponElimina
  2. Doncs bé que ens vas despatxar ràpid de casa teva!
    Foto de suècia sense parlar de suecia encara? molt malament...

    Buenu Màrius Klein, esperu que t'hagis endut cap allà a la dona que li has donat el cognom i la disfrutis com mai.

    ResponElimina
  3. paaaau! que tal la primera semana? buena idea esto de abrir un blog para mantenernos informados! ya nos irás contando. espero que estés genial y que te vayas adaptando rápido. i que no pari la festaaaa! et trobarem a faltar aquí.
    un petoooo!
    (mha encantat el text)

    ResponElimina